dilluns, 17 de desembre del 2012

La Marató al Tinglado del Port


Amb un dia primaveral, la Marató 2012 ens treia la solidaritat i el companyerisme ben a flor de pell, i ens portava al Tinglado del Port, de Sant Feliu de Guíxols. L’equip del Tinglado, en motiu de la marató i de les festes nadalenques,  que ja estan apunt de toca la porta, havien organitzat un mercat de Nadal per a tot el cap de setmana del 15 i 16 de Desembre, i comptaven amb nosaltres. Dissabte hi faríem un Taller de construcció de titelles amb mitjons i material reutilitzat, i diumenge la versió infantil de l’espectacle “La Deixalleria”  .

 El Dissabte, els nens i nenes que varen assistir al Taller van crear uns personatges ben simpàtics i originals, amb l’ajuda de la Romi i d’alguns pares i mares que els van acompanyar.

 
El Diumenge, després de fer una ullada a les paradetes del mercat de Nadal, ens vam trobar a al Tingaldo del Port. Vam muntar amb un tres i no res, un dels grans privilegis de tenir una escenografia “plegable” i de tan fàcil preparació. Faltaven pocs minuts i ja ho teníem tot preparat però no vèiem  nens i nenes per enlloc. Però no vam haver d’esperar gaire, doncs a les 4 en punt la sala, compartida amb l’antiga màquina del tren de vapor  “El carrilet“, es va emplenar de cares pintades de papallones, pirates i princeses. De seguida van ser totes les cadires plenes de famílies amb ganes de passar una estona ben divertida.  Vam poder disfrutar molt de l’espectacle doncs teníem el públic molt aprop i, donat la il·luminació de la sala, vam poder gaudir de les seves expressions i establir-hi molt de contacte. Els comentaris i felicitacions del final ens van alegrar molt, doncs  la gent esperava un espectacle de titelles i no sabíem com reaccionarien al trobar-se que en comptes dels titelles tradicionals, els protagonistes eren objectes. A més, aquest cop no havíem fet servir cap focus ni llum artificial i patíem que no s’apreciessin prou bé les escenes d’objectes, que es dispersés l’atenció per una sala tan gran.  Però tothom va poder establir molt bona complicitat amb els nostres personatges. En acabar els nens i nenes van acostar-se per poder veure més d’aprop aquells objectes que els havien fet riure, somiar, ballar, enamorar-se i entendrir-se.  Així que els nostres personatges van guanyar molts amics a Sant Feliu. Aquesta és la millor recompensa, veure les emocions d’aquest contacte cara a cara!

Moltes gràcies a tots els que vàreu assistir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada